Un matí ennuvolat i mandrós

La finestra mig baixada només deixa veure la teulada de l'edifici del davant i les fulles d'un arbre escanyolit i prim. Un matí ennuvolat i mandrós, olor de xocolata desfeta a la cuina de la planta d'abaix i restes de maquillatge a les pestanyes. No serà un matí del tot profitós. Son als seus ulls brillants i un record al cap.

Es destapa a poc poc i sent el fred del matí, es treu el pijama i mig adormida es posa la roba. Mira al seu voltant. Hauria de recollir l'habitació, però no ho farà ara, no és el moment. Se sent bé, s'simagina un diumenge molt millor, però de moment no el tindrà.

Mentre fa el llit planeja la tarda. Podria anar al cinema, o veure una peli a casa, trucar a algú important, o potser fer algo de feina. Decideix que decartarà la última opció. Es mira les mans, porta molts dies semse mossegar-se les ungles, està satisfeta. potser avui se les pinta. Recorda el llibre que va deixar aparcat ja fa molt temps, girebé dos anys. Potser el torna a llegir.

Obre la finestra i surt de la seva habitació. Tanca la porta i baixa les escales. Quin dia més bonic.