llàpis...

Va guardar el llàpis dins la bosa, va mirar al seu voltant i va seguir caminant. Sabia que no tornaria a veure aquella llum mai més, que sempre que dones un pas endavant oblides el que tens darrera, per força (o si més no l'ignores perquè sino no pots seguir caminant). Però tot i així no s'acostumaba a oblidar tan fàcilment el seu pasat. Va tornar a treure el llàpis, era com els de sempre, de color groc, vermell i negre. De fusta. Sencill. Mediocre. Però segur i bonic. Potser valia més recordar els pasos anteriors, així, si per casualitat algun dia tornés a passar pel mateix lloc, evitaria entravancar-se. Ara ja si, ara ja podia guardar el llàpis a la bosa.