Quina nit, quin concert!

Era massa irreal per creure-ho. Ismael va sortir unes 5 vegades de bis. La última cançó: Ana. I jo volant. El Palau de la Música ple de gom a gom (crec que no quedava ni un sol seient lliure). Vam arribar tard, però a temps. La sala fosca i Ismael tocant la seva primera cançó.

Les llums del Palau, la gent, l'ambient, les seves intros, tot el Palau cantant a una... els pels de punta i de cop: Tierna y Dulçe Historia de Amor.

Vaig pujar al cel amb cançons com Un muerto encierras, vaig ballar amb rumbres arrivades des de la Mina i Vallecas, vaig emocionar-me amb la intro de l'11-M. I vaig tocar les estrelles amb Ana!!!

Una nit inoblidable de veritat!!!

Moltes gràcies per tot. Torna a Cataluya ben aviat!!