La sort sempre truca quatre cops

Una trucada sona estrident i eufórica. El ring del teléfon no para de sonar. Merda! el cap ple de sabó i la banyera inundada d'aigua. No sortiré, es digué a si mateixa. Segur que era el pesat de les enquestes o el de la companyia telefònia o el del banc, anunciant una maravellosa oferta hipotecaria per acabar de pagar el pis vint anys més tard! No gràcies!

Música de fons. Sona la maravellosa cançó dels anys vuitanta, pop-rock en estat pur des del centre de la ciutat de Vigo directe a les seves orelles (no diré oides perquè encara no les havia educat!).

Feia calor. L'ambient sec i calurós incitava a pensar que l'estiu duraria pocs dies més. S'havia d'aprofitar.

Tenia la pell vermella d'hores i hores de platja. L'olor de la crema sobre les seves espatlles li recordava la suau sensació de les mans de la seva mare. Aquelles tardes de quan era petita i solia aprofitar els últims cinc minuts d'aigua del mar.

Havien passat uns quants anys i ara es trobava sola a deu metres del mar. Havia volgut passar un cap de setmana al cel. Com quan era petita, com quan aprofitava els últims cinc minuts del seu temps i no recollia la tovallola ni deu segons abans d'esser ja imprescindible fer-ho. Estava cansada de buscar i buscar i no trobnar res allà on buscava. Quatre anys perduts entre quatre parets?...Potser sí.

Samarreta de tirants, pantalons de fil i jersei blanc (Si era estiu havia de ser així, no podia ser de cap altre manera). El sol ja es veia sobre l'horitzó marítim i, en poc minuts, desapareixeria del tot.

Va sortir de casa sense el seu mòbil. Va pensar que haguera estat millor no portar-lo aquell cap de semana, però ja no podia fe-hi res.

Passeig vora el mar. Sopar a la terrassa del restaurant italià de la Rambla del Mar. I cigarret a la sorra de la platja.

Al obrir la porta de l'apartament va veure el mòbil sobre la taula. Estava il·luminat. Tres trucades sense contestar i un número desconegut.

Ja tornarien a trucar. Bona nit.

Una trucada sona estrident i eufórica. Un bon día amb molta son és l'uinca cosa que podia dir. Estava bé...També va dir un sí a la pregunta. Havia trovat feina. Reportatge, fotos i càmera. O "aguantacàmera" en una pel·lícula de...es igual! Si al cap i a la fi no demanava tan.

Genial , genial de veritat!