tag:blogger.com,1999:blog-194802592011-04-22T00:27:21.912+02:00Deliveradamente yo. Pasa el tiempo y yo crezco y aprendo a hacer blogs, a soñar despierta, a contar tonterias sin contenido, a decir mentiras, a olvidar verdades... crecer ¡vaya un invento!annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.comBlogger281100tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-54524769422326403892007-01-27T19:30:00.000+01:002007-01-27T19:36:58.517+01:00

Tal vez no sea tan difícil, tal vez solo hace falta que grite, que mienta, que llore, que me deje caer a un vacío cada vez más profundo y lejano. Si miro a lo lejos, sólo veo una inacabable sucesión de encuentros sin sentido que me llevarán a ser más consciente de la soledad que nos rodea. Tal vez tan solo hace falta que sonría, que ilumine mi cara cada vez que algo va mal, que me vista con mi

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1169161136911627702007-01-18T23:54:00.000+01:002007-01-19T00:00:22.900+01:00

Clic! Encén la llum de la tauleta de nit. És una llum de color daurat. Te dues bombetes. Una d’elles normal i corrent, de les que es rosquen amb la ma i es fonen mentre estàs llegint les últimes pàgines d’una dels capítols més interessants del llibre. L’altre, en canvi, esta recoberta i és més petita, de tal manera que només deixa sortir uns petits rajos de llum que projecten una ombra tènue a la

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1158943186588545492006-09-22T18:32:00.000+02:002006-09-22T18:39:46.646+02:00

Sin más, para Vero...

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1157579242941777242006-09-06T23:18:00.000+02:002006-09-06T23:47:22.993+02:00

Crec que sóc especialista en trobar a faltar, en sentir que tot allò que tenia ahir és millor que el que tinc avui, o si més no, em fa pena haver-ho perdut.Avui he gaudit d'un dia genial però tot i això estic trista. No hi ha una raó, no existeix cap justificació i realment tampoc vull que n'existeixi cap. Avui m'ha vingut de gust escriure, feia molt que ho intentava i no podia treure'n res de bo

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1157029782754054332006-08-31T13:29:00.000+02:002006-09-06T23:17:33.273+02:00

I si..? Aquella era la gran pregunta. Feia gairebé sis dies que no dormia tranquila. El futur l'atemoritzava. Els miralls no reflectien allò que ella volia veure. Les cames li tremolaven. El cor augmentava de velocitat per moments. Les llagrimes cauen lentamenti i van difuminant petits rius negres sota els seus ulls. Qui pogués tornar enrrere!

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1147640371942236202006-05-14T22:54:00.000+02:002006-05-14T22:59:31.953+02:00

Obre els ulls, mira al voltant seu, no coneix res, no sap res, però esta bé. Se sent bé.Feia ja més de tres mesos que volia capgirar el món. Ressaca i mal de cap no eren les coses que li solien amoïnar. Gairebé mai en solia tenir i, realment, no era una cosa important. A ella li preocupaven altres coses. Estirada sobre el llit tancava els ulls i la seva vida passava com una petita pel·lícula en

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1145908389427028152006-04-24T21:34:00.000+02:002006-04-24T22:05:06.653+02:00

Eso es a lo que te enseña la ciudad. A ser un autómata más. A tener miedo. A no ser humano. A no colaborar porque todo tiene un precio.A veces estamos encerrados en nuestro mundo, en nuestro color, en nuestros sueños. Otras , en cambio, pecamos por no vivir, por no dejar que hoy no sea hoy sino siempre.Nos ponemos barreras antes de verlas, nos limitamos antes de que otros lo hagan y no luchamos

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1145096941189072522006-04-15T12:07:00.000+02:002006-04-15T12:29:01.703+02:00

Hoy la mañana se ha levantado con aires de grandeza. La habitación huele a incienso nuevo, una mezcla entre olor a melocotón y frescor de la más profunda selva (de esas selvas que salen en las fotos de Sur América). La barrita es de color azul, azul oscuro. Però lo más importante de esta mañana no ha sido el incienso que he comprado, ni si quiera el cafè caliente i aromático de la cafeteria, ni

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1144265792910126312006-04-05T21:26:00.000+02:002006-04-05T22:02:02.256+02:00

Más allá de las calles y los parques, de las olas del mar y de las hojas verdes de los árboles frondosos hay algo que aún no puede alcanzar. No sabe qué es, tampoco sabe cómo llamarlo. No ha gozado si quiera a hablar de eso con nadie. Pero sabe que en su interior, muy profundamente, algo le falta. Abre los ojos y el sol le vuelve a doler en sus ojos claros. Esta tarde tampoco descubrirá qué es

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1143065496116295362006-03-22T23:00:00.000+01:002006-03-22T23:11:36.143+01:00

Báilame el agua.Úntame de amor y otras fragancias de su jardín secreto.Riégame de especias que dejen mi vida impregnada de tu olor.Sácame de quicio.Llévame a pasear atado con una correa que apriete demasiado.Hazme sufrir.Aviva las ascuas.Ponme a secar como un trapo mojado.No desates las cuerdas hasta que sea tarde.Sírveme un vaso de agua ardiente y bendita que me queme por dentro, que no sea tuya

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1142885185987498982006-03-20T20:00:00.000+01:002006-03-20T21:43:51.743+01:00

Una trucada sona estrident i eufórica. El ring del teléfon no para de sonar. Merda! el cap ple de sabó i la banyera inundada d'aigua. No sortiré, es digué a si mateixa. Segur que era el pesat de les enquestes o el de la companyia telefònia o el del banc, anunciant una maravellosa oferta hipotecaria per acabar de pagar el pis vint anys més tard! No gràcies!Música de fons. Sona la maravellosa cançó

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1142546609087692202006-03-16T22:47:00.000+01:002006-03-18T13:17:56.063+01:00

Avui m'agradaria ser Grace Kelly a "La ventana indiscreta", tan pefecta, tan ella, tan capaç de demostrar que pot fer el que vulgui quan vulgui, tan lluitadora, tan fantàstica!

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1142375803855511412006-03-14T22:57:00.000+01:002006-03-17T21:55:39.833+01:00

Sueño entre sus párpados. Hacía tan solo 12 minutos que su despertador había sonado y ya había conseguido ponerse en pie. Todo un logro a comparación con otros dias. Aún así su vieja camiseta estaba arrugada y descolorida y su pelo un tanto despeinado y algo desaliñado. Eso no cambió esa mañana. Olió a café. Bajo las escaleras però no habia nadie. A pesar de eso, la cafetera aún rebosava humeante

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1141760240932438282006-03-07T20:23:00.000+01:002006-03-07T20:40:11.163+01:00

A veces somos incapaces de ver las opciones que tenemos al alcance porqué las dejamos detrás. Quién sabe cuantas personas nos necesitan, qué nos espera ahí fuera, qué será de nosotros... Debemos observar lo que nos envuelve...quizá tengamos la puerta de nustra vida, abierta, solo para nosotros, però justo a nuestra espalda!

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1141307803019969072006-03-02T14:21:00.000+01:002006-03-02T14:56:43.056+01:00

canallastraidoresviolentosestúpidosfalsosbanalesmediocresconformistasretorcidoscalculadoresodiosos...e incluso...los siempre estúpidamente graciososNO, hoy NO me hareis sentir mal!!!!....no teneis ganas de SonreiR?

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1141249114393305992006-03-01T22:30:00.000+01:002006-03-01T22:43:58.493+01:00

LA OTRA COPA DEL BRINDIS Al principio ella fue una serena conflagración un rostro que no fingía ni siquiera su belleza unas manos que de a poco inventaban un lenguaje una piel memorable y convicta una mirada limpia sin traiciones una voz que caldeaba la risa unos labios nupciales un brindis es increíble pero a pesar de todo él tuvo tiempo para decirse qué sencillo y también no importa que el

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1140964271318790462006-02-26T15:23:00.000+01:002006-02-26T15:31:11.320+01:00

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1140961949492482272006-02-26T14:24:00.000+01:002006-02-26T15:12:32.953+01:00

La finestra mig baixada només deixa veure la teulada de l'edifici del davant i les fulles d'un arbre escanyolit i prim. Un matí ennuvolat i mandrós, olor de xocolata desfeta a la cuina de la planta d'abaix i restes de maquillatge a les pestanyes. No serà un matí del tot profitós. Son als seus ulls brillants i un record al cap. Es destapa a poc poc i sent el fred del matí, es treu el pijama i

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1140732671622782812006-02-23T22:52:00.000+01:002006-02-23T23:11:11.656+01:00

Va guardar el llàpis dins la bosa, va mirar al seu voltant i va seguir caminant. Sabia que no tornaria a veure aquella llum mai més, que sempre que dones un pas endavant oblides el que tens darrera, per força (o si més no l'ignores perquè sino no pots seguir caminant). Però tot i així no s'acostumaba a oblidar tan fàcilment el seu pasat. Va tornar a treure el llàpis, era com els de sempre, de

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1136058428631832902005-12-31T20:35:00.000+01:002005-12-31T20:47:08.656+01:00

Últim dia de l'any, últim moment per reflexionar...he après moltes coses, he viscut molts moment, feliços, tristos, per recordar, per esborrar... coses perdudes ,que se que mai més tornaran, i també moltes guanyades, un trocet més del camí de la meva vida s'ha acabat. Nou any, nova vida diuen... però no, jo no vull canviar de vida...només vull millorar la que ja tinc. I també vull donar les

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1135786963070844912005-12-28T17:19:00.000+01:002005-12-28T17:22:43.070+01:00

aMOOrrr ácidoooo!!!! ñññññ

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1135786710403537772005-12-28T17:07:00.000+01:002005-12-28T17:18:30.430+01:00

No entenc perquè la gent ha de ser més amable i ha de fer favors i ha de ser solidaria i ha de estar feliç i ha de... Doncs, jo estic trista, el Nadal em demprimeix, no sóc més bona que durant la resta de l'any i si voleu saber la veritat...Tot és una gran farsa perquè la gent compri coses al Corte Inglès i doni roba vella a Càrites (i així se senti millor i tots creguem que sóm molt bones

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1134423130375404702005-12-12T22:10:00.001+01:002005-12-12T22:32:13.380+01:00

Hoy he estado pensando que es muy difícil saber quien esta aquí realmente o quien está de paso, saber quien te quiere, quien se precupa por ti, o quien, sin que tú lo sepas, te observa mientras te das la vuelta asegurandose de que hoy no te pasa nada, que todo te va bien. Saber que personas son los amigos realmente es algo muy difícil de definir y diferenciar. Por otra parte si miras más allá de

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1134045599511818692005-12-08T13:29:00.000+01:002005-12-08T16:24:34.876+01:00

25 ANYS DE LA MORT DE JHON LENNON Dia de dol per molts de nosaltres... moltes cançons per escoltar, moltes cançons que mai escoltarem perquè no va poder compondre. va morir a l'edat de 40 anys quan sortia dels seu apartament de Nova York. Un 8 de desembre, gris i trist, un 8 de desembre com el d'avui potser, un home amb una arma a les seves mans va dispara contre que el que avui podem considerar

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1133908948486267512005-12-06T23:31:00.000+01:002005-12-06T23:42:28.500+01:00

Ara m'han vingut al cap les tardes de cuan era petita. Sortia de l'escola i anava corrents cap a casa, em sentava al sofà mentre veia els dibuixos animats amb un colacao i maries dorades sobre la taula. Després anava a comprar amb la meva mare o am el meu pare ( en aquella època casi ni discutiem). Com canvia tot. recordo també les tardes amb me germana: em comprava un llaminadura en forma de

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1133896524727406962005-12-06T20:09:00.000+01:002005-12-06T20:21:58.716+01:00

Después de mirar las cuatro paredes de la habitación se preguntó que había ganado o que había perdido. Realmente no tenía respuesta para todas esas preguntas, ni si quiera para una cuarta parte de las que se hacía i en ese instante le vino a la cabeza una frase que leído en un lugar de cuyo nombre no quería acordarse: “cuando tuve la respuesta, me cambiaron las preguntas”. La frase tal vez no era

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1133701541984298792005-12-04T13:48:00.000+01:002005-12-04T14:07:03.243+01:00

Quina nit, quin concert! Era massa irreal per creure-ho. Ismael va sortir unes 5 vegades de bis. La última cançó: Ana. I jo volant. El Palau de la Música ple de gom a gom (crec que no quedava ni un sol seient lliure). Vam arribar tard, però a temps. La sala fosca i Ismael tocant la seva primera cançó.Les llums del Palau, la gent, l'ambient, les seves intros, tot el Palau cantant a una... els pels

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19480259.post-1133430899353723212005-12-01T10:50:00.000+01:002005-12-01T10:54:59.370+01:00

dia: 1 de desembre del 2005hora: les 10:54 estat: nerviosismed'aquí 2 dies sere feliç, anirem a barcelona??...siiimassa coses per explicar en un primer textmés informació...to be continued

annahttp://www.blogger.com/profile/12385453438562383926noreply@blogger.com2